Bueno us diexo aquesta petita presentació del DMX en plan de petita introducció:
Si teniu dubtes o algun comentari ja sabeu!
Comenteu aqui a sota!
dissabte, 20 de novembre del 2010
dilluns, 8 de novembre del 2010
Control Automatitzat d'Il·luminació
En aquest post fare una petita rewiew d'uns circuits electronics que estan disenyats i construits per un forum d'internet, i que basicament s'utilitzen per el control d'il·luminacio sincronitzada amb musica. Es un forum molt actiu, i te molta gent que desenvolupa diferents controladors que funcionen amb diferents integrats. Pero tots acaben fent la mateixa funcio de formes diferents. Jo estic construint un d'aquests circuits el qual em permet controlar 64 independents des de l'ordinador. Bueno començem la rewiew dels circuits i alguns comentaris...
Primerament hi ha la placa de control, aquesta es la que s'encarrega de rebre les ordens de l'ordinador a traves del port paralel i descodificarles i obrir el canal que toca. En total en pot controlar 64. Pero aquesta placa te un gran inconvenient, i es que nomes pot engegar o apagar el llum i no els pot anar apagant de mica en mica (dimming/atenuació).
Com podeu veure es una placa bastant simple. Al Centre es troben els quatre chips principals son un MBI5027, cada un controla 16 canals. Al costat d'aquests trobem 16 conectors famella rj45 els quals cada un te sortida per 4 canals i una linea d'alimentació de 5v per alimentar els dimmers. Els dos de l'esquerra son per lentrada i sortida de dades i els dos conectors petits que es veuen un es l'alimentació i laltre es per fer el pont i decidir si pasa o no la linia de 5v cap a els dimmers.
Aquesta placa tan petita fa una funció molt important. Per un costat te dos conectors rj45 que es conecten amb la placa de control principal dara en endavant anomenada "Grinch". Aquesta placa s'encarrega de que el grinch tingui la capacitat d'enviar ordres als dimmers no només de engegar o apagar sinó que tambe de atenuar. Aquest circuit es una mica mes complexe que l'anterior sobretot per que ten un PIC (microchip programable) que es te que comprar i programar. Aquesta placa es conecta via port serie a l'ordinador.
Llavors ja per acabar tindriem els dimers que son els encarregats de transformar la senyal dengegar, apagar i atenuar per que si puguin conectar llums que funcionin a 230 volts.
Com podeu veure torna a ser un circuit molt molt simple. Si us i fixeu tots els components estan multiplicats per quatre exepte el fusible, el rj45 i els terminal blocks que n'hi ha un mes per l'entrada de la electricitat.
Com deia el circuit esta multiplicat per quatre i els components necesaris per controlar un canal serien:
-Dos resistencies (680 ohms i 360 ohms)
-Un optoacoplador (MOC3023)
-Un triac (TBA08)
-I un terminal block per conectari els cables d'alimentació-
Com heu pogut veure son uns circuits bastant simples, i que treballen d'una manera molt estable, son facils de muntar, compendre i la relacio euros/canal es molt baixa tan sols 4,56€.
Bueno espero haver set molt pesat xdd i fins el proxim post!
Primerament hi ha la placa de control, aquesta es la que s'encarrega de rebre les ordens de l'ordinador a traves del port paralel i descodificarles i obrir el canal que toca. En total en pot controlar 64. Pero aquesta placa te un gran inconvenient, i es que nomes pot engegar o apagar el llum i no els pot anar apagant de mica en mica (dimming/atenuació).
Com podeu veure es una placa bastant simple. Al Centre es troben els quatre chips principals son un MBI5027, cada un controla 16 canals. Al costat d'aquests trobem 16 conectors famella rj45 els quals cada un te sortida per 4 canals i una linea d'alimentació de 5v per alimentar els dimmers. Els dos de l'esquerra son per lentrada i sortida de dades i els dos conectors petits que es veuen un es l'alimentació i laltre es per fer el pont i decidir si pasa o no la linia de 5v cap a els dimmers.
Aquesta placa tan petita fa una funció molt important. Per un costat te dos conectors rj45 que es conecten amb la placa de control principal dara en endavant anomenada "Grinch". Aquesta placa s'encarrega de que el grinch tingui la capacitat d'enviar ordres als dimmers no només de engegar o apagar sinó que tambe de atenuar. Aquest circuit es una mica mes complexe que l'anterior sobretot per que ten un PIC (microchip programable) que es te que comprar i programar. Aquesta placa es conecta via port serie a l'ordinador.
Llavors ja per acabar tindriem els dimers que son els encarregats de transformar la senyal dengegar, apagar i atenuar per que si puguin conectar llums que funcionin a 230 volts.
Com podeu veure torna a ser un circuit molt molt simple. Si us i fixeu tots els components estan multiplicats per quatre exepte el fusible, el rj45 i els terminal blocks que n'hi ha un mes per l'entrada de la electricitat.
Com deia el circuit esta multiplicat per quatre i els components necesaris per controlar un canal serien:
-Dos resistencies (680 ohms i 360 ohms)
-Un optoacoplador (MOC3023)
-Un triac (TBA08)
-I un terminal block per conectari els cables d'alimentació-
Com heu pogut veure son uns circuits bastant simples, i que treballen d'una manera molt estable, son facils de muntar, compendre i la relacio euros/canal es molt baixa tan sols 4,56€.
Bueno espero haver set molt pesat xdd i fins el proxim post!
divendres, 29 d’octubre del 2010
Xavier Clot iluminador del Tetare Lliure
Aquesta setmana van entrevistar a Xavier Clot a "El Periodico" i m'ha fet gracia aquesta entrevista, ja que algunes de les coses que explica fan que m'hi senti identificat com per exemple que diu que va començar amb un grup de teatre amateur als 13-14 anys i que nomes tenien dos focos i quatre cables, i anavent fent com es podia. Bueno us enganxo l'entrevista aquí per que crec que es interessant.
Con esta de Gràcia, van tres las inauguraciones del Lliure que ha vivido Xavier Clot, iluminador y adjunto a la dirección técnica del teatro, la persona que más funciones ha visto en esta casa, desdeCamí de Nit (1976) hasta Gata sobre teulada de zinc calenta (2010). Lo ha visto y lo ha oído todo.
Con esta de Gràcia, van tres las inauguraciones del Lliure que ha vivido Xavier Clot, iluminador y adjunto a la dirección técnica del teatro, la persona que más funciones ha visto en esta casa, desdeCamí de Nit (1976) hasta Gata sobre teulada de zinc calenta (2010). Lo ha visto y lo ha oído todo.
-¿Cómo entra el teatro en su vida?
-Soy de Horta, que es un barrio con una gran tradición teatral. Nací en agosto y ya estaba haciendo de niño Jesús en diciembre.
-No tenía escapatoria.
-Con 13 o 14 años ponía las luces en el Grup d'Estudis Teatrals d'Horta, con Pep Montanyès, Joan Font, Fermí Reixach… Entonces solo teníamos un foco y bombillas. Llegamos a regular la luz con agua y lejía.
-¡¿Cómo?!
-Metías los cables en la mezcla y, al juntar los extremos, aumentaba la luz y, si los alejabas, disminuía.
-Menudos calambres.
-Por suerte la corriente era de 125. Han pasado 40 años y de aquello a las mesas digitales de ahora es un acelerón muy bestia. Pero por mucho que avance la técnica, siempre tiene que haber una persona que apriete el botón.
-Alguien como usted.
-Desde la cabina, se ven los estados de ánimo de los actores. Puedes ver una obra 50 veces y ninguna es igual, nunca tiene el mismo ritmo. Esta es la magia del teatro, que es un arte vivo, aunque yo soy mal espectador.
-¿Ah sí?
-Me distraigo con cualquier cosa, un foco, un ruido... Me dan ataques de tos y me pica todo. Prefiero estar en la cabina.
-¿Y en todos estos años nunca ha tenido ganas de salir a escena?
-No. Paso mucha vergüenza cuando salgo a saludar, prefiero mantenerme al margen. Cuando me pidió la entrevista me pilló con mal pie.
-¿Cómo llegó a ser fundador del Teatre Lliure?
-En 1976, cuando volví de la mili, me llamó Lluís Pasqual: «Estamos intentando hacer una cooperativa de teatro en Gràcia», me dijo. ¡Imagínese! Era mi sueño. Trabajar en lo que te gusta y en régimen de cooperativa. ¡Yo cobraba igual que Fabià Puigserver! Cuando cobrábamos, claro… Menos mal que estaba Carlota Soldevila, que era la madre espiritual de todos y tapaba los agujeros.
-Qué tiempos.
-Éramos 13 o 14 y solo dos técnicos. Todos hacíamos de todo: pintar, limpiar, incluso dormíamos en la sala. Una vez nos quedamos a montar por la noche, después del ensayo, Joan Ponce, Fabià y yo. Los tres nos quedamos dormidos sobre la escenografía, que era una alfombra de césped. Trabajar en un teatro es difícil, no sé cómo mi pareja ha sido tan paciente.
-Ha mencionado ya dos veces a Fabià Puigserver.
-Es el gran padre blanco, la única persona sabia que he conocido, un hombre superinteligente, muy trabajador y con capacidad para transmitir sus ideas. Una de las mejores cosas de mi vida ha sido conocerle.
-¿Aún le echa de menos?
-Su espíritu sigue aquí. A veces me parece que le estoy viendo.
-¿Es que en el Lliure de Gràcia hay fantasmas?
-¡No! Yo no creo en fantasmas. Pero en los teatros hay muchas energías de la gente que ha pasado por ellos. Yo he llegado a salir pitando de uno porque oía pasos y voces, pero eran las cuerdas y la madera que crujían, o los ratones que caminaban sobre el peine. Ojalá Fabià pudiera ver por un agujero cómo ha cambiado el teatro, sobre todo me hubiera gustado que hubiese visto el de Montjuïc. No hay otro igual.
-Supongo que entre ahora y los inicios del Lliure no hay comparación.
-Entre el 76 y el 86 fue una época increíble. Estaban Lluís Homar, Lluís Pasqual... Había mucha emoción, una entrega total. Aprendimos todos tanto... Pero yo era más joven y la gente cambia. Ahora también es otra época. Todo es distinto.
-¿Y las fiestas?
-¿Fiestas? ¿Qué fiestas?
-Los legendarios saraos que se montaban aquí.
-¿En el Lliure? Nooo… Eran fiestas muy castas. Hacíamos paellas en el terrado con los Comediants. Toda Barcelona era una fiesta en aquella época. En el primer carnaval, incluso yo, que soy tan callado y tímido, me disfracé.
-Aquí hubo relaciones explosivas.
-Claro que había relaciones, de afecto y de cama, como en todas partes. Alguna día saldrá toda la historia, pero no seré yo quien la cuente.
divendres, 15 d’octubre del 2010
Benvinguts al meu Blog
Hola a tots!
Aquesta es la meva primera entrada al bloc, aqui hi aniré fent entrades basicament de so i llum i del món que el rodeja.
Avui per començar us pas-ho un vídeo d'un bolo a Taradell amb el grup de teatre Tai-A-Treros on faig de tècnic de llums. Es veu el muntatge del decorat i la preparació de l'equip tècnic. Esta passat a càmera ràpida, no es res de l'altre món però es per anar arrencant...
Salut!
Roger
Aquesta es la meva primera entrada al bloc, aqui hi aniré fent entrades basicament de so i llum i del món que el rodeja.
Avui per començar us pas-ho un vídeo d'un bolo a Taradell amb el grup de teatre Tai-A-Treros on faig de tècnic de llums. Es veu el muntatge del decorat i la preparació de l'equip tècnic. Esta passat a càmera ràpida, no es res de l'altre món però es per anar arrencant...
Salut!
Roger
Subscriure's a:
Missatges (Atom)